Sota els arbres

tot passa millor...

d'ells aprenc 

 la perseverància de la llavor oculta...

la creença de que encara,

que a vegades,

 que no ho poguem veure,

tot va esdevenint...

per dints...

i una petita idea,

amb paciència, insistència i fe,

pot convertir-se en un gran ARBRE

 preciós...

ple de noves llavors

carregades de futur....

Cap Agressió sense resposta!!

   

DE LA COL.LECIÓ 

DONA-ARBRE...

DONA ARBRE

i avui...

 segueix plovent....

Es dilluns, plou i fa fred....

se'm cremen les torrades...

tenim  tots els punts per oblidar 

que la vida és meravellosa

 fins i tot quan no vol sortir el sol...

mentre esmorzo

faig llistetes de les coses que he de fer aquest matí...

mmmm....

                        afegeixo al final les més importants

                               sobretot en un dia com avui....

                                                  ....

                                                   Gaudir de la pluja...

                    Agrair, beneir, somriure...

El Meu COS...

El meu cos...

 em  em crida quan no l'escolto...

amb el llenguatge del dolor...

i em diu: 

mou-te...

toca'm...

dona`m plaer...

dibuixa'm...

El meu cos...

com un temple retrobat...

agraeix la presència dels ulls...

i de les mans...

El meu cos...

sabi...

de dona...

parla per mi ...

quan no calen les paraules...

Connectant amb la dona sàbia, l'anciana....

La Xamana és la que veu...

la que sent...

la que coneix la força i la incertesa...

la llum i la foscor...

la sexualitat...

 avui, el grup de Dones

de SócDona.Sóc

del l'Espai de Nuïtat a Arbucies,

  la cridem amb un Temazcal

Estic contenta, emocionada i agraïda...

Luna Roja...

Amb la meva sang...
Avui dormiré a la teulada...

Bona nit ...

Dibuixant la vida....
amb la meva motxilleta vaig...

feliç de trobar-me en el camí...
agraïda de pèrdrem en ell...

les papallones de la incertesa m'indiquen
novament la direcció...

cap a mi mateixa...